Skip to content

Política incendiaria

2012 julio 2
tags: , , , , , , , , , , , , , , ,
por Héctor Esteban

El lunes por la mañana fui a Yátova antes de ir a trabajar. Busqué una de las entradas a espaldas del pueblo, la que viene desde el pantano de Forata. La montaña estaba arrasada. Un esqueleto de pinos negruzcos. Unos meses antes, varios amigos disfrutamos de una buena mañana de domingo de sudor y pedales, muchos pedales.

Sólo, maldiciendo aquel paisaje, encontré la compañía de un miembro de la Unidad Militar de Emergencia (UME), que apuraba un cigarro tras una noche en vela. El mono le delataba. Se me acercó ”¿Qué tal?”, me dijo. “Ya ves, jodido. Esto es una putada”, le contesté. Con cierta resignación, sentenció: “No soy de aquí. Es la primera vez que vengo. Da mucha pena y los que más lo váis a sentir sóis vosotros“, señaló.

Bajo mis gafas de sol, escondí las lágrimas, tragué saliva y le choqué la mano a aquel tipo que, sin ser de allí, estaba igual de roto que yo. Me largué con las hélices de los helicópteros y de los aviones como banda sonora.

 

Los vecinos pensaron: los del Tulipán. Foto EFE

Una hora después, en el mismo sitio que yo había estado, aterrizaron el ministro de Defensa, Pedro Morenés, y el de Medio Ambiente, Arias Cañete. Los dos con traje, corbata y mocasín. Morenés de negro, con un modelito más pitillo. Cañete, más orondo, con americana azul tres tallas grandes y pantalón gris oscuro.
Ambos, como un pingüino en mi ascensor y por el modelito, con pocas ganas de coger pico, pala y manguera. Quizá llamarían menos la atención si se presentaran en chanclas y tanga en el Consejo de Ministros. Cumplieron con la visita de rigor y adiós muy buenas.

 

Toma cachetito. Foto EFE

En el otro lado, en Andilla, se acercó el socialista Pérez Rubalcaba. Otro que vino a los postres, encamisado y para dar besos y abrazos después de haber disfrutado de la victoria de La Roja y, quizá, de un apacible fin de semana a remojo. Cachetito por aquí, cachetito por allá.

Me llamó la atención como consolaba a Asunción Quinzà, secretaria autonómica del Consell. Para el señor Rubalcaba, quizá, una lugareña más.

Ni las desgracias ponen de acuerdo a Gobierno y oposición. Unos más al norte y otros más al sur. Unos en Yátova y otros en Andilla.

La visita de los mirones de Madrid fue la guinda a un fin de semana lamentable a nivel político. Por un lado, los que mandan justificando una política de limpieza de montes que no existe. Los incendios se apagan en invierno, predican con razón los viejos del lugar. Por el otro, una oposición de memoria frágil que no recuerda que en su día también prendió fuego a la Comunitat y en la tangente, aquellos que utilizan las redes sociales para crear trendigs topics sin tener bemoles a dejar el móvil y el aire acondicionado para calzarse unas botas e ir a ayudar allá donde se necesita. Demagogos de tomo y lomo. No me imagino a brigadistas, vecinos y ejército cogidos en la misma manguera preguntándose: “Oye, ¿tú eres de Compromís, del PP o del PSOE?”

¡No señores políticos! ¡Ya está bien! Cada uno de los que ha dedicado un segundo de su tiempo a luchar contra el fuego, incluso el que se ha dejado la vida en Forata, lo ha hecho desde la convicción, el sentimiento y la impotencia de ver cómo se quemaba, hectárea a hectárea, aquello que forma parte de su propia vida.

Y aprendan ustedes de un tipo del pueblo, que no de pueblo. De Rafa Lisarde, alcalde de Yátova. ”He visto cómo se pegaba fuego y nadie actuaba, nadie intervenía. ¿Para qué me sirve que pase gente importante en helicópteros?”

Pues sí Rafa, para eso que se queden en su casa. Yo siento vergüenza.


de →

Sin categoría

  • plaerdemavida

    Xé! Es que me da rabia que para una vez que estás escribiendo un post de narices la cagues con “la equidistancia del cachete”. Efectivamente, el PSOE también la cagó… hace 18 años! Y, por cierto, fue uno de los detonantes de su salida de la Generalitat. Pero ya meter en el mismo saco a Compromís (u otros partidos) que viene denunciando esta situación año tras año, es ser malo. Y, además, eres un demagogo. ¿Tú sabes que en Bejís no nos dejaban hacer nada? ¿Tú sabes que está prohibido a los “civiles” acercarse al fuego? Claro que lo sabes. Como mucho te dejan hacer cortafuegos y cuando te lo dicen. Entonces? A qué viene eso de criticar al que critica? Ya puestos, hablemos de lo que ha pasado en Teresa, donde tuvieron que salvar el pueblo los vecinos porque no fue nadie en horas. Las horas que tardaron en llegar a Andilla y que podrían haber reducido muchísimo el impacto. Eso, eso es lo importante. Lo importante es que no se han apagado las llamas. Que sigue montaña en peligro. Lo importante es que como no presionemos nadie pondrá un marcha un plan para que dentro de 20 años empiece a parecerse a lo que era. En Bejís-Andilla hubo un incendio hace 18 años. Y pasó lo mismo. Ahora parecía que con mucha dificultad, algo se iba recuperando (pero ni comparación). Y zas! otra vez lo mismo. Que haya incendios en verano aquí es algo natural. Pero que no hayamos aprendido nada para evitar que adquieran esta magnitud y que a los responsables de semejante imprudencia (y que estaban avisados) no se les afee unánimemente su dejadez me lleva a pensar a que nunca aprenderemos y a que volverá a pasar.
    A muchos les dará igual. A otros muchos se nos ha partido el alma y cuando esta semana podamos acercarnos a ver en qué se ha quedado la montaña se nos partirá el corazón. Como se nos partirá cada día en los próximos 5?10?20 años?
    El colmo de la política partidista fue la alcaldesa de un pueblo criticando como los había abandonado todo el mundo (el domingo de madrugada) y cómo, ayer, con Fabra delante, solo se le ocurrió decir que “nos han puesto muchos medios estamos muy agradecidos”. Ya, la llamaron al orden y no supo defender su criterio, ni la verdad, ni a su pueblo. Efectivamente, estoy muy, muy quemado.

  • Pingback: Política incendiaria en Valencia

  • Josep Blesa i Morante

    A HÉCTOR ESTEBAN: NI ELS FRACASSOS, NI ELS SEUS CÒMPLICES, S’IMPROVISEN.

    Testimoni d’un brigadista: ‘Ens hem cremat per damunt de les nostres possibilitats’

    Vicent Bella Soler, brigadista d’Alcalà de Xivert, explica com viu els tràgics incendis que han cremat 50.000 hectàrees a València:

    “Els mitjans sensacionalistes i manipuladors, amb Antena 3 i Canal 9 al capdavant, només han fet que donar xifres, que en molts casos ni tan sols s’arrimen a la realitat. Fins ahir no es va fer una estimació de les hectàrees arrasades pel foc i del desastre ecològic succeït al País Valencià. S’han donat unes xifres al voltant de 50.000 hectàrees, que podrien ésser encara més, donat la forta manipulació dels mandataris de la nostra societat. Sabem que als satèl·lits no ix el sotabosc cremat quan hi ha damunt massa de pinàcies que no s’ha cremat.

    Lamente molt els successos ocasionats a la meua terra, aquella que estime i que m’ha vist créixer. Probablement, si les coses no canvien, tal vegada no siga la terra que veja fer-me vell, però de moment, mentre estiga en ella –al igual que tots els meus companys de feina- deixaré la pell per salvar qualsevol metre de bosc i bosquina del meu país.

    S’ha parlat de la gent que ha estat lluitant contra el foc els últims dies, i dels que encara estan en el front. Alguns reben més mèrits pel fet que són els que ixen als mitjans de comunicació. És el cas dels militars UME, que estan prop de les càmeres, més nets i lluents que el calze d’una església. Si ens hagueren de salvar de qualsevol tragèdia o guerra, la veritat que em faria molta temor dependre d’aquest exèrcit.

    D’altres, com el cas del meu col·lectiu –brigadistes UBE, BRIF i bombers-, a penes se’ls ha mencionat i poc ixen als mitjans perquè les càmeres no arriben allà on treballem. En canvi, presentem aspectes horrorosos quan acaba la jornada i estem més bruts que el jupetí d’un mecànic. Això, és la demostració que hem estat lluitant contra les flames sense estar de braços creuats, com alguns altres. Moltes vegades, arrisquem la vida en la lluita contra el foc.

    Però, més enllà dels éssers humans, està la fauna animal que no s’ha mencionat en cap mitjà de comunicació. La zona cremada de Cortes de Pallars és una de les reserves de fauna més importants de l’estat espanyol, pel que fa a la cabra montesa i mufló. En aquestes zones d’alta biodiversitat de fauna, a banda de cabres monteses i muflons, hi viuen llops, raboses, teixons, genetes, cérvols, entre molts més. Són les víctimes anònimes i oblidades que no han pogut fugir de la devastació.

    A les tasques d’extinció de l’alt Palància, el diumenge els meus companys van topar amb dos cérvols desorientats i plens de pànic. En veure’ls van fugir en direccions oposades. Un va anar cap a la zona verda i va tenir la sort a favor. Malauradament, l’altre va anar cap al front del foc. És a dir, cap al suïcidi. Simplement és un exemple de la temor de la fauna en la seua fugida, moltes vegades descabellada per l’estrès i desorientació que els ocasiona el fum i el no saber que està passant. No vull imaginar la quantitat de cries, individus vells, i femelles prenyades que no hauran pogut fugir en aquesta època de l’any, quan hi ha la majoria d’aparellaments i naixements.

    Molts animals han estat víctimes d’aquesta tragèdia, ocasionada pels humans. Perquè no només es responsable qui encén la mistera i fa foc. El polític inepte que només es preocupa per eixir a les fotos i no fomenta una gestió forestal adient també n’és de responsable. Responsable és el nostre govern per no protegir els boscos i retallar des de fa uns quants anys en prevenció i extinció d’incendis, per tal d’intentar estalviar-se uns quants gallets, que malauradament, s’han gastat ara en l’extinció, amb la contrapartida que hem perdut gran part de la nostra flora i fauna. I responsable és el conseller de Governació, Serafin Castellano, que sembla que està més preocupat pel seu futur dins del PP que pels incendis. Quan parla als mitjans de RTVV com Canal 9, moltes vegades no sap ni què està ocorrent.

    Els valencians, hem perdut una gran batalla contra el foc, que ens ha demostrat que ha cremat fins que s’ha cansat. Som una societat amb molts polítics podrits, ineptes, corruptes, inconscients i terroristes ambientals.

    Una societat amb poca memòria. El temps esborra els records de les seues febles ments. Recentment el govern –o desgovern de Fabra- modificà la llei forestal per a poder construir en terrenys cremats i no esperar a 30 anys quan siguen d’interès general. A les zones cremades tenen projectat construir camps eòlics. Deixaran ara via lliure per a la seua construcció? Això podria fomentar la propagació d’incendis, i explicar en part, la falta de gestió forestal del nostre territori.

    Desitge i demane, que açò no s’oblide i recuperar prompte les zones cremades. Per això demane conscienciació, i mobilitzacions. Al bitllets marqueu el País Valencià de negre als llocs dels incendis i escriviu ‘mai més’.

    Som un poble que ha perdut molt. Som una societat que s’ha cremat per damunt de la nostres possibilitats.

    Durant molt temps, no em podré treure del cap aquesta tragèdia i, quan em pregunten com estic, el meu silenci ho dirà tot. Perquè el meu somriure s’ha cremat, la meua ment està trista i el meu cor partit.”

    Vicent Bella Soler, brigadista d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat)

  • Josep Blesa i Morante

    CREC ESTEBAN QUE A LP HEU VISCUT AL PAÍS DE YUPPY MASSA TEMPS:

    Plouen cendres sobre un país governat per inútils. (per n’Albert Dasí i Taronger, llaurador i diorector de l’escola La Gavina)

    A València. Sobre València, plouen cendres. El Camp de Túria, l’Horta, la Ribera, els Serrans, a més de les comarques on hi ha el foc principal, la Vall de Cofrents, la Canal de Navarrés, Aiora, el país s’encén com un paperet, uns quants milers d’hectàrees de no res. Un bufit i tot de boscos per l’aire.
    La ruïna econòmica del pp també significa això, ara mateix: la ruïna del nostre paisatge. Les cendres.
    - Home, contra els accidents no podem fer res. Naturalment que no poden fer res, perquè són inútils i estan carregats d’ineficàcia. Amb les retallades, per culpa dels diners que s’han begut i follat, els governants del pp, els serveis de prevenció són sotamínims. Una misèria. Fins i tot obliguen els bombers amb certa edat a fer feines que no els correspondria. No hi ha suficients recursos materials, ni humans ni de cap classe. Els Serafin castellano, els Camps, els Blasco, els Rus, els Rita, els Fabra, se’ls han begut, menjat o gastat en luxes (diumenge sense anar més lluny, corrien a tres-cents per hora els nostres diners pels carrers de València, ves si no són puteros, els fillets), mentre hui corren a cent per hora les flames del foc contra els valencians.
    Sí, ens van arruinar, el pp sobretot, són inútils que no serveixen per res, i esperen que un miracle acabe amb el foc que crema, o bé esperen que es creme tot que no quede res, perquè res no es puga cremar. Incapaços, ineficaços, però continuen governant, sense assumir la irresponsabilitat, la torpesa, la indecència…
    De primer els robatoris, després les despeses supèrflues, la corrupció, i la ineficàcia… però ells continuen governat-nos, mentre plouen cendres, sobre centenars de poblacions valencianes, damunt la millor terreta, que cantaven els fillsdeputa l’últim.

    Ah, quanta riquesa que ens porteu, Rita, Fabra, quanta felicitat, i quin horitzó tan carregat de prosperitat: i sexe, tu, sexe a raig en favor dels valencians, amb aquest polítics que pretenen encendre’ns la millor de les passions.
    - Ala, anau a xuplar-los la xufa a aquell equipet de cagueroles roges, mentre se’ns crema l’anima i la decència. Visca les falles d’estiu!

  • Josep Blesa i Morante

    2. CREC ESTEBAN QUE A LP HEU VISCUT AL PAÍS DE YUPPY MASSA TEMPS:

    El malson del bosc valencià i la política dels inútils
    adasi | camp de túria | dilluns, 2 de juliol de 2012 | 02:14h

    La història es repeteix, tant se val a la Calderona, a la Concòrdia, a la Cova Santa, a Cucaló a Andilla o a Cortes. Tot és país, el bosc, el patrimoni natural dels valencians, cada colp més castigat, més abandonat, menys protegit. El desastre és tan gros, tan viu, que no pot provocar sinó una ràbia continguda, que caldrà pensar d’anar deixant que es descontrole. D’una altra manera els polítics de la generalitat no se n’adonaran, que són els principals responsables del desastre que patim, una vegada i una altra.

    L’any 2012, amb el govern del pp el país valencià és la ruïna absoluta, no solament per l’economia, sinó també per la gestió del patrimoni natural dels valencians. El PP no veu sinó urbanitzacions, camps de golf, PAIs, especulació i més negociots de corrupció allà on nosaltres veiem paisatge. Els boscos valencians són, per al pp valencià, una oportunitat de negoci perduda, adormida, fins que algú no ve a obrir-los els ulls i a enfaixar-los més diners.

    L’any 1992, que vam perdre aquelles 10.000 hectàrees de la calderona convertides en cendra, el PSOE no veia sinó un espai verd que necessitava massa recursos per a protegir-lo adequadament, massa inversió per a gestionar adequadament el patrimoni forestal, en canvi d’altres negociots que considerava prioritaris. Van passar llavors cinc, fins a cinc consellers diferents que ens pogueren atendre per declarar aquell paratge de protecció necessària. No ho veien prou important, i allò també s’ho emportà el foc.

    Potser perquè no és qüestió de polítics, almenys d’aquesta mena de polítics que ens han governat, que no entenen el país, ni el veuen en la dimensió que altres defensen i pretenen protegir. Si no és negoci, si no és rendible en vots, si no és urgent, ni els uns polítics ni els altres no els importa gens què passa, què pot passar en aquest territori de tan mala fortuna i de tanta mediocritat política.

    Si es confirma que ja han cremat trenta, quaranta o cinquanta mil hectàrees, i encara no ha dimitit ningú, què podem pensar, d’aitals personatges monicacos?, si no és que els interessa una bufa, el país i la mare que el va parir.

  • Josep Blesa i Morante

    3. CREC ESTEBAN QUE A LP HEU VISCUT AL PAÍS DE YUPPY MASSA TEMPS:

    Quin patiment d’estiu, i d’inútils!. (per n’Albert Dasí i Taronger, llaurador i diorector de l’escola La Gavina) adasi | camp de túria | dimarts, 3 de juliol de 2012 | 01:04h

    L’any 1992 vam denunciar gairebé els mateixos errors, que hui denunciava a la ràdio pública espanola el president d’Ecologistes en Acció de la comarca dels Serrans, Lluís el Porrio. Els pocs mitjans en ús estaven tan mal coordinats que no sabien per on pegar. Aleshores i ara, fa vint anys i aquests dies. La descoordinació és un dels errors més greus, en l’acció contra el foc. No cal recordar els fets passats fa uns anys, en què va morir una brigada sencera de bombers. Divendres va passar si fa no fa, aquella descoordinació maleïda, segons que explica el Porrio, nom com el coneixen a la Serrania. Ell era a la base d’operacions del Villar, amb els ulls esbatanats, incrèdul, davant tantes torpeses, fins que se’n van adonar i el van llençar fora, lluny del caos organitzatiu dels responsables de l’UME, la Unitat militar d’emergències. Una unitat que desestimà l’ajut de les brigades locals, que coneixen millor el terreny, que van tractar de pocavergonyes i de creminals. En canvi, segons Lluís Súller el Porrio, els militars usaven mapes desfasats, no sabien els camins, desconeixien els punts d’aigua, no van saber orientar una unitat de bombers que baixava de Benassal i que, finalment, va acabar perdent-se…
    N’erem pocs i parí la burra. Vosaltres direu, aquest cúmul d’errors és impossible… Doncs no l’és, passen tants errors i de més grossos.
    En els primers moments de l’acció a Andilla (ja van arribar quatre hores després del primer avís d’emergència) no sabien per on pegar. Segons Ecologistes en Acció, Luis arribà a fer un volt pel perímetre del primer foc amb uns quants alcaldes, i van determinar que, amb dues màquines i dues bombes d’aigua hagueren apagat el foc en el primer moment, però l’UME no sabia com actuar.
    La denúncia és gravíssima, però verosímil, més que no qualsevol informació oficial dels mitjans afins. Nosaltres vam ser en els focs del 92 i la cosa anava més o menys d’aqueixa manera o pitjor. Encara aleshores teníem un avantatge, les brigades civíls teníem permís d’actuació si anàvem coordinades per algú del poble que conegués el territori. En canvi, ara mateix és prohibida l’acció d’ajuda dels veïns. Perquè segons els professionals (?) destorbem més que no una altra cosa.

    El president d’aquella colla ecologista apunta més errors: l’abandonament del bosc, l’abandó de la vida rural, le negoci de la empreses de la fusta, les connivències amb càrrecs de la generalitat, la torpesa logística, el desconeixement del territori per part dels bombers o l’UME, i no cal continuar denunciant res més, sinó el perill que corre el bosc valencià en mans d’inútils, torpalls, i destralers de la intel·ligència i la gestió política.
    Per tot plegat, ens apuntem a les veus que demanen la dimissió de Serafin Castellano, conseller responsable d’aquest fracàs en la gestió del patrimoni valencià, demanem la dimissió del president Alberto Fabra i del seu govern complet, uns altres impresentables i ineficaços gestors d’una política erràtica, inútil, en contra dels valors que la majoria dels valencias ens mereixem, malgrat que n’hi ha que els puguen votar per les males arts dels mitjans i els finançaments dubtosos i irregulars en aquelles campanyes que ningú no aclarirà mai.
    Sobretot, els demanem la dimissió perquè no volem passar-nos tot l’estiu de patiment, en mans d’aquests inútils.

    http://www.campdeturia.cat i Els Valors de la serra Calderona
    la franja grissa que amaga la posta és el fum de la Concòrdia de hui dilluns, 22.00h

  • tejeroteniarazon

    FELICITO AL AUTOR DE ESTE ARTICULO,,, LEO VERDADES COMO PUÑOS
    Ahora si quieren mi voto que saquen a los presos a plantar pinos que yo con esto de la crisis estoy mas jodido en la calle que los que estan dentro la carcel encerrados con el aire acondicionado

  • Josep Blesa i Morante

    A pesar de ser hijo de familias inmigradas desde España a aquí. Te recuerdo un hecho importante que radica en el conocimiento del medio en un sentido amplio. Eso que nuestros hijos estudian. Y ello nos sirve para gestionarnos con nuestros conocimientos y medios. Cuando quien te gestiona es/son un(os) extranjero(s) del/os que dependes, lo más probable es que te joda en su beneficio, porque estamos somtidos a ellos. Ya en época de Franco se repobló con pinos que nada tenían que ver con la vegetación autóctona de encinas, algarrobos, boj, etc. típicos de aquí que nunca había producido tanta devastación. Por la quimérica idea de que se nos piensa desde su España, en esa locura que son sus cajas únicas, sus ministerios únicos, los gobiernos únicas, sus autonomías de pega, etc. que justificaís con tirabuzones dialécticos, los colaboracionistas, les hacéis de caja resonadora de ecos lejanos. Ecos que, sembrados, recogemos actualmente con resignación. No es casualidad que cada sociedad intente gestionarse a si misma. Y que, de noser así, sus recursos sean expoliados y saqueados. Algunos diréis que esto no viene a cuento. Que no son los problemas reales. A mi me parece todo lo contrario. Independientes, ya tendríamos la mitad de consellers dimitidos y algunos en vías de proceso judicial. Como en países adultos ética y moralmente como Islandia, Holanda, etc. Ellos, nuestros colaboracionistas, se mantienen porque precisamente los mantienen desde aquella metrópolis colonial llamada Madrid.

    ¿O es que, tú, Héctor, votaste alguna vez a Alberto Fabra directamente?

    En el siglo actual la democracia nace de sdee abajo y sube. En España siempre ha pasado al revés. Están en su derecho de ser como quieran. Es su problema. Aquí,e lan la colonia vivimos un problema grave de esquizofrenia y estrasbismo basado en la realidad vivida directamente y la contada desde los medios de comunicación. En su inmensa mayoria forasteros. Por ello no els intreresa nuestra libertad de pensamiento siquiera. Y mucho menos la general de una sociedad independiente dentro de las interdependencias propias de la Unión Europea.

    PS: Però, a nosaltres, no ens caldria fer-los-en seguidisme. Cada terra fa sa guerra. I la seua guerra no és la nostra.