Las Provincias
img
La magas
img
María José Pou | 04-01-2016 | 20:17

La Cabalgata de Reyes es para los niños. Ese debería se el principio básico sobre el que analizar las decisiones, propuestas, gritos en el cielo, pamplinas varias y gestos provocadores. Es una celebración nada dogmática pero muy querida, en especial en algunas localidades de la Comunidad Valenciana. Esto significa que, salvo en Alcoy -donde debe seguir cuidándose como lo que es, un bien cultural de primer orden-, podría suprimirse sin que se esté quitando una celebración fundamental, pero provocaría gran disgusto en las familias que ven a sus niños disfrutar con la llegada de los Reyes. Esos críos solo piensan en la emoción de sus Majestades y, como mucho, en los regalos o caramelos que pueden pillar durante el cortejo. Lo digo desde el recuerdo, un tanto borroso ya, de los 70: los Reyes se anunciaban con su paje cartero a las puertas de unos grandes almacenes y unos días después saludaban desde su carroza a quienes nos preguntábamos en la puerta de Correos cómo les daba tiempo a visitar todas las casas de Valencia en una sola noche. Eso es lo que suele recordar un niño de la Cabalgata. Poco más. El resto pertenece al entorno de los mayores: las sutilezas de las escenas bíblicas, las personalidades que representan a Melchor, Gaspar y Baltasar o la condición femenina, masculina o neutra de cada uno de los Reyes.

Por eso, cuando vi la polémica en Madrid con las “reinas magas”, desmentidas hace mucho tiempo por el Vaticano que acoge sin pudor a niñas para hacer de “magas de Oriente”, me apenó que unos dedicaran esfuerzos a provocar y otros a hacerse los ofendidos. Lo mismo sucede en Valencia: ni hace falta ir de “machito laico” para justificarse ni deberíamos arriesgarnos a una subida de tensión por tan poco.

La necesidad de cortar por lo sano con lo anterior lleva a algunos a quedarse colgados de un hilo. Me refiero a que los gestos grandilocuentes de “somos otra época, somos el progreso” pueden contentar a unos cuantos muy fieles pero incomodar a quienes, no siendo “de la colla” se han sentido próximos a ella hasta ahora. La estridencia refuerza a los convencidos pero aleja a los tibios que son quienes otorgan el poder. Salvo en Cataluña, claro. Convertir a Valencia en capital de la nueva República, como hizo el alcalde acogiendo a las “magas de Gener”, es atender a los propios pero no sé si a los valencianos. Esos esfuerzos por recuperar la II República casan mal con el rechazo a la Constitución del 78 utilizando el argumento de que “no la hemos votado los españoles de hoy”. Entre nosotros, aún quedan muchos menos que votaran en las municipales del 31 de modo que si queda lejos la democracia nacida de la Transición, más aún la anterior. Cuando el argumento se puede aplicar a un hecho pero no a todos los similares, deja de ser un ejercicio racional y se convierte en una muestra de sectarismo.

  • josepblesa_1389908725032

    ‘Sóc gorda i puta. Molt!’ per Sílvia Urenya.

    Any 2016. Sembla futurista! En les pel·lícules dels anys 80, als xiquets ens van fer creure que l’any 2000 hi hauria cotxes voladors, vestiríem amb roba platejada i fosforito, viatjaríem a la lluna i mil històries més. La realitat, però, sempre supera la ficció.
    Quan escric, i moltes vegades també quan parle, tinc el vici de nomenar bastant Fuster. El motiu, o l’excusa, és que mentre escric sempre em ve al cap. Sempre recorde algun aforisme, algun pensament, part d’algun escrit… que li ve com anell al dit. Com ara: ‘Forma part d’una bona educació saber quan cal ser maleducat’. I això a mi ara, no
    sé si em cal, però ho necessite. Com a bona valenciana, amb to valencià:
    Ie, que se’n vagen a fer la mà!

    N’estic farta. Més que farta. Tinc molta paciència. Moltíssima. Des que sóc mare, més de la que no em pensava que tindria. Això sí, tots tenim un límit. El meu va arribar només començat el 2016.

    Dos dies abans d’acabar el 2015, twitter em portà un mal d’estómac i un fàstic que no puc ben bé limitar. Un xic escriu: ‘53 mujeres asesinadas en 2015. Pocas me parecen para la cantidad de putas que hay por ahí’. Ni el vaig compartir, ni li vaig contestar. No entenc com es pot permetre que la gent diga aquestes barbaritats amb total impunitat.
    Absoluta. Ara bé, que no passe pel cap de cagar-te en la bandera de la
    ‘grande y única’, que duràs garrot!
    Anna Gabriel, diputada de les CUP, rep unes quantes ‘floretes’ per la manera de vestir. Per la manera de ser. La mateixa gent que la critica, és la gent que defensa la ‘llibertat’ de les famílies per a escollir l’escola per als seus fills. Disculpeu? Lliber… què? No ens insulteu la intel·ligència, per favor. La nostra suposada llibertat fa molts anys que l’han limitada persones com les que ara insulten Anna Gabriel.

    Mónica Oltra també fou més que insultada quan ‘pretenia’ ser presidenta de la Generalitat. Quina barbaritat! Com s’atrevia ni tan sols a pensar-ho? El PSOE valencià trau els pitjors resultats de la història, mentre que Compromís passa de quatre diputats a 19. Com se’ns pot ocórrer a la gent de Compromís de pensar que podem tindre la
    Presidència!? Aquesta Mónica… quina prepotent! Com s’atreveix?

    Manuela Carmena… aquesta sí que és bona! Ara resulta que ha cedit els
    seients VIP a gent amb mobilitat reduïda. Ah! I en la nit de Nadal, cedeix el palau de Cibeles a persones sense sostre. I sopa amb ells!!
    Però quin tipus de política és aquesta que posa per davant les persones?

    Aquests són només quatre exemples de la quantitat innumerable de barbaritats que he estat escoltant els últims mesos. Hi ha qui em diu que sempre estic igual. Que si el feminisme, que si la violència masclista, que si la política… doncs sabeu què? Que vaja a fer la mà tothom qui em diu això. No pense callar. Ben al contrari.

    Em sembla infinitament ridícul que fem d’altaveu de gent que es dedica a atacar impunement les persones que estan tornant la política al servei de les persones. Perquè això és el que està passant. I, a sobre,de la mà de dones com aquestes que nomene. DONES. Amb majúscules.
    Reivindiquem el nostre paper en tot! En absolutament TOT!! Després de tants anys d’opressió, de lladres i corruptes, de mala política, de gestió nefasta, de treballar contra el poble… qui està posant les coses al lloc? Per favor, ens ho fem mirar? La política, per fi, té nom de dona.

    Avui ens despertem amb una notícia del conseller Rafa Climent: haurem de pagar 700 milions d’euros fins al 2030 per Fira València. Contra això, la nova política lleva el copagament a més d’un milió de persones, es lleven privilegis a gent VIP (la nostra gent VIP és una altra),
    ajudes de llibres, aposta per la sanitat i educació públiques… no entraré ara a enumerar-ho tot, però és realment impressionant tot el que s’ha fet des del 24 de maig. Impressionant! I només s’ha fet que posar la política al servei de les persones.

    Personalment, la goteta que va fer vessar tota l’aigua del meu got ha estat la cercavila cívica de les tres Magues de Gener a València.

    Una feina impecable organitzada per Cristina Escrivà i la Societat Coral El Micalet. Amb una posada en escena espectacular gràcies a Rosa Roig, Manola Roig i Llum Fos. Vos promet que vaig plorar d’emoció. Rosa, Igualtat. Manola, Llibertat. Llum, Fraternitat. Les tres Magues de Gener que ens porten com a desig felicitat i cultura. Al balcó de
    l’Ajuntament de València, que torna a ser de tothom. De tothom, repetisc. No d’uns pocs. Mai més.

    No puc imaginar valors millors per a una societat que camina decidida, que ha canviat el rumb. Com a mare, no imagine quins millors valors puc transmetre a la meua bruixeta. Ens les repassem? Igualtat, Llibertat i Fraternitat. Pell de gallina.

    La caverna més rància no sap per on traure-li punta a tot açò. Barreja coses. Enganya a la gent, com sempre, fins el punt de llegir al facebook persones defensant els reis d’Orient, atacant Ribó de voler canviar una tradició i inventar nous costums… A aquesta gent, a tota, el meu desig per al 2016: llegiu. Llegiu i informeu-vos! Un poble culte és
    un poble difícil d’enganyar. I a molts de vosaltres us enganyen.
    València va tindre la seua cavalcada, amb els reis d’Orient (no entraré en com d’inventada és aquesta ‘tradició’ tan ‘nostra’… però sí que faré un apunt: sabeu que venen d’Orient? A aquests no els poseu fronteres?).

    A Rosa, Manola i Llum els han caigut les crítiques més dures que he escoltat des de feia temps. De nou, tot el meu suport. TOT. Absolutament tot. I si defendre valors com la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat és ser gorda i puta, senyors i senyores, jo sóc gorda i
    puta. Però molt gorda i molt puta, eh? Que no en quede cap dubte.

    Se solen desitjar coses amb el començament d’any. Per la sensació d’inici d’un nou temps, de nova oportunitat. No deixaré passar aquesta: per a tota aquesta gent que ja no sap com atacar la il·lusió i el canvi: ie, aneu a fer la mà! Sabem que teniu molta ràbia i molta malíccia (sí, malíccia) però què li hem de fer? La gent ha obert els ulls! A tota la bona gent, us desitge de veritat que llegiu, que us informeu de tot. Ja sabeu: del
    que et conten, res, i del que veieu, la meitat. No vos ho creieu tot a la primera, hi ha molta gent enfadada perquè ha perdut el sillonet i inventarà i falsejarà tant com calga per a recuperar-lo. De la vostra mà està tot. I per a mi, un desig ferm: que no em facen callar, i que la il·lusió, la força i la passió (tres bones magues més) no em deixen mai.

Sobre el autor María José Pou
Divide su tiempo entre las columnas para el periódico, las clases y la investigación en la universidad y el estudio de cualquier cosa poco útil pero apasionante. El resto del tiempo lo dedica a la cocina y al voluntariado con protectoras de animales.

Últimos Comentarios

pucymus_201 20-10-2017 | 19:29 en:
Las seis de la tarde
marc188 13-01-2016 | 07:20 en:
Corregir a las urnas
marc188 13-01-2016 | 07:17 en:
Corregir a las urnas
josepblesa_1389908725032 07-01-2016 | 05:30 en:
La magas